Edicions anteriors

V edició 2014-2015

En aquesta V edició s'hi han registrat 1.653, i hi han participat un total de 675 arquitectes. El comissari de l'edició és Alberto Veiga, i els membres del jurat són: Eugeni Bach, Carlos Gómez Agustí, Jesús Irisarri, Eva Morales i Víctor Navarro.José María Sánchez García ha estat el representant dels participants que han triat els arquitectes pròxims que complien els requisits de participació en aquesta convocatòria.

Sota el lema “Futur imperfecte”, aquesta edició té com a objectiu iniciar una reflexió que permeti encarar la professió amb resistència i sense malenconia.

IV edició 2012-2013

En aquesta quarta edició s'han registrat 670 realitzacions noves i 870 arquitectes participants.

El jurat, format per Eva Franch (comissària general), Emilio Tuñón, Toni Gironès, Izaskun Chinchilla, Luis Úrculo, i Andrés Jaque, ha catalogat 120 realitzacions i n'ha seleccionat 29 que són

projectes que construeixen arquitectònicament una reivindicació del que és històric, crític, ecològic i social mitjançant una gestió del capital i dels excedents arquitectònics, mediambientals i humans.

En la IV edició 2012-2013, el premi arquia/próxima, dotat amb 15.000 €, s'ha concedit a les realitzacions: Analogical Smart Cities, Paradise Lost, Monu//Bench Project, From Olympic Games to Urban Games i Social Alphabets / Alphabet Cities, del col·lectiu PKMN, que presenta grans dosis de creativitat, rigor i humor, tant pel que fa a la metodologia com als aspectes formals, i té un projecte de caràcter emprenedor, basat en valors socials i arquitectònics fonamentals: la democratització de la ciutat i la construcció de nexes socials i espais de col·lectivitat capaços de desdibuixar diferències econòmiques, socials o de classe. El projecte de PKMN, construït sempre des de fora, pren com a referència el que per a d'altres és la “tercera persona” de l'arquitectura: l'usuari.

  • Realitzacions registrades: 2496
  • Catalogades: 120
  • Seleccionades: 29
  • Premiades: 5
III edició 2010-2011

En aquesta tercera edició s'han registrat 2.841 realitzacions i 991 arquitectes.

El jurat, format per Francisco Cabrera, Ariadna Cantís (comissària), Ricardo Devesa, José María Ezquiaga, Eva Franch, José Morales, Carlos Quintáns, Rogelio Ruiz i Martha Thorne ha catalogat 120 realitzacions i n'ha seleccionat 24 que mostren nous “rols” dels joves arquitectes, que desenvolupen les seves obres buscant nous formats, ja sigui a través d'encàrrecs o d'autoencàrrecs, noves fórmules de col·laboració en grup o col·lectius, activisme social i participació ciutadana, urbanisme d'acció, nous mitjans de comunicació aplicats a l'arquitectura, així com també mostren una nova sensibilitat respecte del que s'ha construït.

En la II edició 2008-2009, el premi arquia/próxima, dotat amb 15.000 €, ha estat concedit a la realització Intel·ligència Col·lectiva 2.0, del col·lectiu Zoohaus. El jurat la destaca com un exemple complet i complex de nous formats, tant en la manera d'operar com de treballar: un col·lectiu de col·lectius, com en el suport: web. Es valora especialment una proposta de treball en equip que desenvolupa un projecte de recerca i difusió en xarxa, una base de dades oberta i participativa, basada en l'anàlisi i el cartografiat de prototips i detalls constructius. Es valora la la realització com a generadora de nous processos, un autèntic format transformador.

II edició 2008-2009

En la II edició 2008-2009 de la biennal arquia/próxima es van registrar 1.939 realitzacions i 286 arquitectes. Cal destacar que s'hi ha detectat una participació més alta que en la convocatòria anterior, amb nombres realment significatius malgrat els moments en què es va realitzar la convocatòria.

El jurat, format per Carlos Quintáns com a comissari general i pel comitè científic compost per Fernando Díaz-Pinés, Félix Arranz, Francisco Cifuentes, Santiago Cirugeda, Javier Mozas i Ricardo Sánchez Lampreave, ha volgut mostrar en les 128 realitzacions catalogades i en les 24 seleccionades les altres facetes en què els arquitectes joves desenvolupen la seva tasca, i s'han buscat les diferents fórmules amb què es canalitza el treball, ja sigui a través de concursos, d'encàrrecs o autoencàrrecs, i noves fórmules de col·laboració i activisme social que apareixen amb més intensitat en els darrers anys.

En la II edició 2008-2009, el premi arquia/próxima, dotat amb 15.000 €, s'ha concedit a la realització Menjador Escolar Tipus, de La Panadería (Rubén Alonso, Eva Morales i David Canavate).

El jurat l'ha destacat com un projecte rigorós, en el qual s'analitzen les condicions d'aquestes dependències escolars i s'ofereix una proposta de mínims amb altes dosis de sensibilitat i seny, que ofereix una esperança de cara a fer front a les noves condicions que la societat està experimentant.

I edició, 2006-2007

En la I edició 2006-2007 de la biennal arquia/próxima es van registrar 769 realitzacions i 286 arquitectes. El jurat, format per Félix Arranz (comissari general), Marta Cervelló, Sara de Giles, Patxi Mangado, Carmen Pinós, Emilio Tuñón i el sociòleg José Miguel Iribas, van triar les 128 realitzacions catalogades i les 28 seleccionades a partir d'aquests criteris d'elecció:
En les 128 catalogades es va buscar la representativitat de les realitzacions presentades, tenint en compte la zona on estan situades, és a dir, reflectir la diversitat de la pràctica arquitectònica i de les seves maneres de procedir des d'un punt de vista geogràfic. No es van destacar les realitzacions més bones ni més grans, sinó que es va intentar mostrar un panorama (que per definició és dilatat) de l'arquitectura que estan produint els arquitectes amb menys de 10 anys de titulació, sempre des de premisses de qualitat.
Als 28 seleccionats se'ls va premiar la qualitat en les realitzacions tant pel que fa a projecte d'execució com a originalitat.
En la I edició 2006-2007, el premi arquia/próxima, dotat amb 15.000 €, es va concedir a la realització Ecobulevard a l'Eixample de Vallecas, dels autors Ecosistema Urbano (Belinda Tato, José Luis Vallejo i Diego García Setién); el jurat en va destacar el profit, utilitat, conveniència i benefici del projecte, ja que els seus criteris mediambientals i de sostenibilitat són subjacents en totes les determinacions del projecte, així com també els de foment de l'intercanvi social.

mi área privada