Notícies Fundación Arquia


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'Enric Miralles, 1972-2000' - Dimarts 21 de febrer a les 19.30 h

20 FEBRERO 2012 / FUNDACIÓ

L'arquitectura de Miralles té un rerefons inequívoc: mesurar la disciplina amb el canvi. Per això, no és estrany que la reflexió sobre el temps sigui el fil conductor del seu treball. Temps implícit i provocador quan Blanchot anunciava que, en el record, s'alliberava el passat. Així, Miralles, en demanar-li un estudiant que li aclareixi què entén per temps, respon: «[...] entenc el temps físic que s'obté en un lloc determinat... Quan comences a treballar la primera pregunta que cal fer-se és: quina és la naturalesa del moment en què comences? Això no implica continuïtat amb el passat. Si creus que el passat és un aspecte del futur, aleshores et sorprendries del que pots fer»

Aquesta presència del temps en l'activitat de l'arquitecte que Miralles desenvolupa té un final previsible: «Un projecte no tanca diàlegs: sempre deixa coses inacabades, perquè és impossible resoldre-les i perquè així és millor. El diàleg es pot resumir en el pròxim projecte, recuperant finals perduts, treballant-hi en el temps. La durada del projecte es traspassa d'un a un altre, amb relacions invisibles i raons secretes que continuen existint». Miralles va voler representar aquest fet en els seus projectes i ho va enunciar sense ambigüitats: "Al Parlament d'Edimburg estem interessats a mantenir aquesta mena de tremolor".

Amb un prefaci de Josep M. Rovira, aquest llibre compta amb les contribucions d'Oriol Bohigas, Ramón Faura, Carolina B. García, Enric Granell, Peter Blundell Jones, Ricardo Lampreave, Rafael Moneo, Carmen Pinós, Antonio Pizza, Josep M. Rovira, Carles Serra, Paolo Sustersic i Benedetta Tagliabue

 

 

mi área privada