Notícies arquia / filmoteca


Cicles d'autor | Quan el Cinema s'Avança a l'Arquitectura: Projectes Visionaris a les Pantalles

22 ABRIL 2015 / FILMOTECA

Jorge Gorostiza inicia els cicles d'autor a arquia/filmoteca. A partir de la seva conferència “Quan el cinema s'avança a l'arquitectura”, pronunciada el 3 de setembre de 2008 dins del cicle Arquitectura i Cinema: Intercanvis a l'Avantguarda, organitzat pel COAM i coordinat per Javier Hernández Ruiz, Jorge Gorostiza selecciona 5 audiovisuals de la Filmoteca que il·lustren les seves paraules i formen aquest primer cicle.

No té sentit plantejar que les pantalles siguin el lloc on es pugui veure el que passarà en el futur. La ciència-ficció cinematogràfica, com la literària, empra el futur per explicar i analitzar el present en què es planteja. L'arquitectura i les ciutats que mostren les pel·lícules que se situaven en un futur que ja ha passat, com Una fantasía del provenir (Just Imagine), que se situava en el 1980, no són les que realment han existit, però això no impedeix que les seves morfologies siguin fonamentals per entendre el moment en què es van rodar.

La vida futura (Things to Come), basada en una novel·la del visionari H. G. Wells, adverteix sobre els perills de la Segona Guerra Mundial, que va esclatar tres anys després que s'estrenés la pel·lícula, la qual mostra un planeta destruït ple de la runa sempre suggeridora de les edificacions del segle XX, però a més planteja per a l'any 2036 una nova megaciutat que, al contrari de la que proposa Fritz Lang per al 2027 a Metropolis, és completament subterrània, com a El túnel transatlántico (The Tunnel); una urbs on, com un home gran diu a una nena, ja no calen les finestres. Una barreja de distòpia i utopia que aconsegueix una pel·lícula singular. No hem d'oblidar que La vida futura la dirigeix un gran professional de l'escenografia, el primer dissenyador de producció (“production designer”), William Cameron Menzies. Al film, a més de l'arquitectura i la ciutat del futur, es pot gaudir d'una seqüència fonamental: la construcció de la metròpolis subterrània, que és fonamental gràcies a la conjunció de László Moholy-Nagy (no us podeu perdre el seu documental Impressionen vom alten Marseiller Hafen) i del compositor Arthur Bliss, i de la qual cal gaudir-ne situant-se en els anys trenta del segle passat, però sense oblidar que sempre es pot acostar alguna catàstrofe Jorge Gorostiza

Més informació sobre l'arquitecte Jorge Gorostiza al seu blog ARQUITECTURA+CINE+CIUDAD.

Des de la Fundació Arquia, agraïm a Jorge Gorostiza tot el suport i entusiasme que ens ha mostrat en el projecte de la Mediateca d'arquitectura.

 

 

mi área privada