Notícies arquia / filmoteca


César Portela a arquia/filmoteca

13 MAYO 2015 / FILMOTECA

Dins el cicle Arquitectura Perifèrica, dut a terme pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Granada el 1995, César Portela (Pontevedra, 1937), va pronunciar aquesta conferència en què va presentar les obres del Pont d'Azuma, al Japó; l'Escola de Belles Arts, a Ciutat Bolívar; el far de Punta Nariga, a Malpica (la Corunya); el Passeig Marítim de La Herradura, a Granada, i l'edifici de l'estació d'autobusos de Còrdova. Accediu a la seva visualització a: http://kcy.me/239xl.

Entre les obres, destaca, per la seva singularitat i presentació poètica, el Pont d'Azuma, realitzat el 1992 a Toyama, al Japó. Un encàrrec en una cultura amb unes característiques molt diferents de l'entorn proper de César Portela, amb un tractament de l'espai i l'arquitectura propis, i d'un element, un pont, que s'allunya dels projectes associats a la figura de l'arquitecte.

“Quan, en moure'ns per un territori, ensopeguem amb un accident geogràfic o amb un obstacle qualsevol, tractem d'evitar-lo.Els rius, els travessem i, quan no podem, estenem un pont. Un pont és “una fàbrica de fusta, pedra, maó, formigó o ferro que es construeix sobre els rius per poder travessar-los”, però també ha de ser “un poema estès entre dues ribes”. La solució proposada, a més del pas, possibilita l'estada, constitueix un refugi per protegir-se de les inclemències meteorològiques i un mirador per contemplar l'entorn. Formalment consta de tres cossos ben diferenciats.

N'hi ha un de central allargat, la passarel·la, més baix, més lleuger i més calat, amb coberta a dues aigües i obert pels laterals. Aquest volum està tancat i flanquejat pels altres dos cossos, de planta quadrada i de més alçària –tancats perimetralment amb vidre i coberts a quatre aigües&ndash, que, a tall de baluards, defineixen les capçaleres del pont. De nit, aquests cossos il·luminats semblen grans llums que delimiten i abalisen el riu. A través d'aquests cossos s'accedeix des de les ribes (la terra ferma, el món de la realitat) al riu (l'espai fluid, el món de la fantasia). L'art japonès, en els seus moments més tensos, quan aconsegueix els assoliments més grans, ens revela aquests instants d'equilibri entre la realitat i la fantasia, entre el que és estàtic i el que és dinàmic, entre la vida i la mort. La dialèctica funcional, formal i constructiva que s'estableix entre aquests tres cossos i, entre ells, les ribes i el riu, constitueix l'essència del projecte. L'arquitectura japonesa, en els seus exemples més lúcids, ens mostra una simbiosi perfecta entre la fantasia formal i l'economia de mitjans, i en això coincideix amb les millors arquitectures occidentals de tots els temps.” Text original de la pàgina del projecte al web de César Portela. Podeu accedir al projecte mitjançant l'enllaç: http://kcy.me/1g995.

Aquest audiovisual es pot veure a arquia/filmoteca gràcies a la col·laboració i a l'autorització del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Granada.

 

 

mi área privada